viernes, 16 de septiembre de 2011


Puerto de la Belagua

Recordando viejos tiempos tocando paredes Navarro-Francesas.
Buenas sensaciones para tan lejanos recuerdos en el valle de Belagua (cerca del Valle del Roncal).
Un 5b+ de fácil acceso para quitar la espinita.
También fue el primer rappel de mi hija. Lástima del viento que apretaba fuerte.



viernes, 22 de julio de 2011

La ruta dels Soldats de Salamina (cerca de Banyolas), permite navegar entre nubes de nieblas y de ovejas que no te ceden el paso. Se trata de una ruta corta con dificultad en los pasos que atraviesan los arroyos del camino.

Nube de ovejas
Mar de niebla

martes, 28 de diciembre de 2010

Y ahora viene Focus ...


Tras cuatro años con Merida, he pasado a Focus (abril 2010).
Esta joya corresponde a una edición limitada. La doble suspensión y la geometría del cuadro hacen que las bajadas sean mucho más que un descenso.
Al principio costó acostumbrar las subidas a la suspensión trasera, puesto que normalmente no tienes tiempo de bloquearla cuando estás en plena lucha contra raíces, surcos y piedras. Se trata de darle tiempo y practicar mucho.
Ahora a disfrutar!

martes, 19 de octubre de 2010

Dos días en el Turbón


Una experiencia sin precedentes es conocer de cerca el terreno pedregoso del PrePirineo de Huesca. Alrededor del Turbón (emblemática elevación de la que emanan sus conocidas aguas de poder curativo) se despliegan paisajes inusuales, caudales de ríos improvisados en descensos rocosos o elevadas pendientes sólo suavizadas por el verde de sus prados.
Dos días repletos de sensaciones, con buena compañía y un excepcional contacto con la naturaleza.
El Turbón
Compañeros de batalla
El soporte logístico fue proporcionado por AramonBike (por un precio módico de 80€)


martes, 30 de septiembre de 2008

Evolución de la operación de menisco. Un año y medio después

Durante un año y medio después de la operación seguí las siguientes pautas:
1. Toma de Condrosan durante 2 meses seguidos, espaciadas dos tomas por 8 meses.
2. Reposo casi absoluto en términos de running durante 1 año y 3 meses.
3. Entrenamiento fuerte en BTT, alternando semanalmente rutas cortas y duras (1 h) con largas y de media dureza (2,5 h)
4. Ocasionalmente realizando natación (3 - 4 veces por mes) con entrenamiento intensivo.
El 25/09/2008 obtengo la resonancia que puede verse en la imagen.
En ella se aprecia una fisura en el trozo de menisco que no se eliminó. El Dr. Badia aconseja esperar 6 meses más para ver la evolución sintomática.

viernes, 21 de septiembre de 2007

Entrenamiento para fortalecer el cuádriceps

Tras la operación y ante la imposibilidad de comenzar a trotar, inicié el proceso de recuperación a través de la BTT. Fue tal el nivel de progreso y la mejoría apreciada que esta práctica deportiva llegó a substituir casi por completo la necesidad de correr (y subrayo el casi por completo).

Con un entrenamiento adecuado en el que se combinen correctamente las series de subidas, llano y moderada pendiente con los correspondientes descansos, pueden alcanzarse resultados excelentes en un relativo corto espacio de tiempo.

En el gráfico superior puede observarse la progresión en velocidad a lo largo de un mes de entrenamiento (dos meses después de la operación). En el gráfico de la derecha se muestran la evolución de las distancias para el mismo período.

miércoles, 6 de junio de 2007

Ripoll - Sant Feliu: 150 km non stop

L'aventura de les 3 rutes (Ruta del Ferro i el Carbó, Ruta del Carrilet I i Ruta del Carrilet II - www.viasverdes-ffe.com) va començar al mateix viatge en tren fins a Ripoll, l'1 de Juny de 2007. De la darrera porta de l'últim vagó de tren, on teniem recolzades les bicis, va aparèixer un munt de gent al mateix estil que del joc de Numanji quan sortien els rinoceronts. Saltant pels seients, per sobre les bicis i per poc per sobre de nosaltres mateixos, una marabunta d'empleats del tren ens abordaren davant la nostra estupefacció. Encara no ens expliquem què feia tanta gent en un espai tan petit! Misteris de RENFE. Després d'un atac vandàlic al tren vam arribar amb molt de fret a Ripoll, on un sopar reconfortant a l'hostal La Trobada ens va despertar encara més la motivació per l'aventura del dia següent. Després de repetir primers, segons i postres, la cambrera d'edat avançada ens va recomenar una ruta (que segons ella ja havia fet) per recòrrer els 150 Km que separen Ripoll de Sant Feliu de Guíxols. Vàrem descartar la ruta davant de la poca credibilitat que ens oferia, doncs ens volia fer passar pels nous túnels per circulació de vehicles que uneixen Ripoll i Olot.
Vam optar per agafar el camí més sinuós, en pujada i bucòlic que podiem triar, la carretera de Santigosa. Iniciem la marxa a Ripoll a les 6:00 h del matí, amb un fret que pela i sense haver dormit gaire pels nervis i els trons que se sentien a l'habitació.Després de rememorar records d'infantesa de l'Eloi per Sant Joan de les Abadesses, vam enfilar carretera amunt buscant l'alt de Santigosa, que vàrem aconseguir després d'esquivar unes quantes vaques. Després d'esmorzar a Olot (37 km), ens vam prometre un dinar de forquilla amb una bona butifarra del país. Amb aquesta il.lussió vam empendre la segona etapa del trajecte cap a Girona, entre paissatges de conte, vegetació frondosa i verda i ponts sobre rius brugents.
Un cop arribats a Girona (110 Km - 15:00 h) vam decidir parar en el primer poble que hi hagués un mínim habituallament (acceptàvem qualsevol cosa, i ja ens estàvem oblidant de la butifarra).
Així iniciem la darrera etapa, després de compartir unes barretes energètiques. Vam passar per davant d'uns firaires que preparaven xurros calents ... sí, sí, no té res a veure amb una botifarra però quan hi ha gana!. Ens vam posar les botes entre xurros i bunyols i vam continuar amb el cansanci acumulat. A Llagostera s'ens va unir un quart membre a l'equip (Al-Hamhed TincPressa) que ens va guiar i va tirar del pelotón amb una força i un esperit juvenívol fins al nostre destí final, Sant Feliu de Guíxols (148 km - 18:00 h).De tornada, les mateixes reflexions de sempre: No cal fer bestieses tan grans, no ho tornarem a repetir, etc. Però el regust del repte aconseguit deixava entreoberta la propera possible ruta: Maresme - Montserrat. Qui sap!