L'aventura de les 3 rutes (Ruta del Ferro i el Carbó, Ruta del Carrilet I i Ruta del Carrilet II - www.viasverdes-ffe.com) va començar al mateix viatge en tren fins a Ripoll, l'1 de Juny de 2007. De la darrera porta de l'últim vagó de tren, on teniem recolzades les bicis, va aparèixer un munt de gent al mateix estil que del joc de Numanji quan sortien els rinoceronts. Saltant pels seients, per sobre les bicis i per poc per sobre de nosaltres mateixos, una marabunta d'empleats del tren ens abordaren davant la nostra estupefacció. Encara no ens expliquem què feia tanta gent en un espai tan petit! Misteris de RENFE. Després d'un atac vandàlic al tren vam arribar amb molt de fret a Ripoll, on un sopar reconfortant a l'hostal La Trobada ens va despertar encara més la motivació per l'aventura del dia següent. Després de repetir primers, segons i postres, la cambrera d'edat avançada ens va recomenar una ruta (que segons ella ja havia fet) per recòrrer els 150 Km que separen Ripoll de Sant Feliu de Guíxols. 
Vàrem descartar la ruta davant de la poca credibilitat que ens oferia, doncs ens volia fer passar pels nous túnels per circulació de vehicles que uneixen Ripoll i Olot.Vam optar per agafar el camí més sinuós, en pujada i bucòlic que podiem triar, la carretera de Santigosa. Iniciem la marxa a Ripoll a les 6:00 h del matí, amb un fret que pela i sense haver dormit gaire pels nervis i els trons que se sentien a l'habitació.Després de rememorar records d'infantesa de l'Eloi per Sant Joan de les Abadesses, vam enfilar carretera amunt buscant l'alt de Santigosa, que vàrem aconseguir després d'esquivar unes quantes vaques. Després d'esmorzar a Ol
ot (37 km), ens vam prometre un dinar de forquilla amb una bona butifarra del país. Amb aquesta il.lussió vam empendre la segona etapa del trajecte cap a Girona, entre paissatges de conte, vegetació frondosa i verda i ponts sobre rius brugents.Un cop arribats a Girona (110 Km - 15:00 h) vam decidir parar en el primer poble que hi hagués un mínim habituallament (acceptàvem qualsevol cosa, i ja ens estàvem oblidant de la butifarra). Així inici
em la darrera etapa, després de compartir unes barretes energètiques. Vam passar per davant d'uns firaires que preparaven xurros calents ... sí, sí, no té res a veure amb una botifarra però quan hi ha gana!. Ens vam posar les botes entre xurros i bunyols i vam continuar amb el cansanci acumulat. A Llagostera s'ens va unir un quart membre a l'equip (Al-Hamhed TincPressa) que ens va guiar i va tirar del pelotón amb una força i un esperit juvenívol fins al nostre destí final, Sant Feliu de Guíxols (148 km - 18:00 h).De tornada, les mateixes reflexions de sempre: No cal fer bestieses tan grans, no ho tornarem a repetir, etc. Però el regust del repte aconseguit deixava entreoberta la propera possible ruta: Maresme - Montserrat. Qui sap!
